dilluns, 24 de juny de 2013

Balances fiscals i manipulació [Balanzas fiscales y manipulación]

(VERSIÓN EN CASTELLANO, AL FINAL)



Ja hem parlat altres vegades de l’arrel de l’actual sobiranisme catalá: l’economia. Gran part dels nous independentistes ho són perque creuen que Catalunya està sent espoliada por la resta d’Espanya i que, amb la independència, els catalans tindrem moltíssims més diners. La “prova” documental de que això és cert són les balances fiscals. L’última presentada per la Generalitat és la del 2010.
I el cert és que les dades aportades per aquest document donen un dèficit fiscal a Catalunya bastant gran: entre un 8,5% i un 5,8% del PIB català. Ara bé, cal fer-se la pregunta que gairebé ningú es fa: és autèntic el que se’ns exposa en aquest document? En certa manera si, però no pot acceptar-se de manera absoluta i, de fet, és molt discutible que allò sigui cert. Vegem per què.

Hi ha dues maneres bàsiques de calcular la balança fiscal d’un territori respecte l’administració central. Una és el càlcul del flux monetari (diguem-li FM) i l’altra és el càlcul del flux del benefici (diguem-li FB). El dèficit més extrem sorgeix calculant el FM, però és un càlcul una mica absurd. El que es calcula amb el FM és la diferència entre els diners que surten d’un territori via impostos i els que tornen a aquest territori via inversions. Per què és absurd? Perque només comptabilitza com inversions de l’Estat a Catalunya les inversions fetes directament a Catalunya, al marge de si els catalans ens en beneficiem o no. Per exemple, gran parte del que l’Estat inverteix en l’exèrcit no és comptabilitzat, tot i que si mai hi ha una catàstrofe natural a Catalunya, serà l’exèrcit qui vindrà a ajudar-nos. O, per posar un altre exemple, no es comptabilitza gairebé res de la inversió en política exterior, malgrat que els catalans ens beneficiem de totes les ambaixades espanyoles encara que aquestes no estiguin ubicades a Catalunya (o és que un català no anirà a una ambaixada espanyola si té un problema seriós en qualsevol país?). Un últim exemple: el càlcul del FM només comptabilitza com inversió de l’Estat a Catalunya el tram de l’AVE que està construït a terres catalanes. Però, que nosaltres sapiguem, tots els catalans que pugem a l’AVE utilitze tot el recorregut, doncs anem a Madrid.

Per això, el mètode més adequat és el de FB, car comptabilitza el que hem pagat d’impostos i se li resten totes les inversions estatals que aportin un benefici als catalans. Veiem ja que el dèficit s’ha relaxat bastant: hem passat del 8,5% al 5,8%. Fixem-nos que la propaganda nacionalista només parla del 8,5%.
Ara bé, tampoc hem de prendre’ns aquest 5,8% com una xifra indiscutible. Si ens fixem en les taules comptabilitzadores, en totes elles veiem una dada: estan realitzades “amb el pressupost equilibrat”. Això és el que s’anomena la “neutralització”. Neutralitzar les balances fiscals vol dir calcular-les sense tenir en compte els cicles econòmics. O, el que es el mateix en el cas que ens ocupa: fer com que no hi ha crisi. Amb la crisi, l’Estat s’endeuta. Neutralitzar el cicle econòmic, en aquest cas, implica repartir el deute entre comunitats i fer com que s’està pagant (tot i que això encara no sigui així). És a dir, als impostos pagats pels catalans s’hi afegeix una espècie d’”impost fictici” amb l’argument que en el futur haurà de pagar-se. I si, haurà de pagar-se, però la forma, quantitat i distribució del pagament del deute es farà en un futur, i no es sap en quines condicions ni de quina manera. Pot preveure’s, però el que no es pot fer és decidir com ho pagarà l’Estat (i cada comunitat) i comptabilitzar aquest supòsit com quelcom que els catalans hem pagat al 2010. Hom ha de sospitar d’una cosa: ni el mètode FM ni el FB apareixen sense neutralitzar en el document presentat per la Generalitat! Tampoc van donar aquestes dades en los rodes de premsa. Per què? És que potser els ciutadans no hem de tenir tota la informació i pensar per nosaltres mateixos per a treure les nostres pròpies conclusions? Es veu que els nacionalistes creuen que no. Hipòcrita i miserablement, amagaren les altres dues dades: sense neutralitzar, el FM dóna un dèficit fiscal del 3%, i el FB un 0,4%!

Si creuen (o volen fer-nos creure) que els càlculs sense neutralitzar no són vàlids, que aportin les dades i defensin llur postura. Però que no ens tractin com imbècils. Probablement cap d’aquestes balances fiscals té valor absolut (alguns economistes creuen que fer un càlcul totalment fiable de les balances fiscals interterritorials és impossible), però el que no es pot tolerar és l’encobriment d’informació. Perquè sense informació (sense TOTA la informació) no hi ha llibertat de pensament. Sense llibertat de pensament no hi ha llibertat d’expressió. I sense aquesta, no hi ha democràcia.

------------------------------------------------------------------------------------------------------


Ya hemos hablado en otras ocasiones acerca de la raíz del actual soberanismo catalán: la economía. Gran parte de los nuevos independentistas lo son porque creen que Cataluña está siendo expoliada por el resto de España y que, con la independencia, los catalanes tendremos muchísimo más dinero. La “prueba” documental de que esto es cierto son las balanzas fiscales. La última presentada por la Generalitat són las del 2010.
Y lo cierto es que los datos aportados por este documento dan un déficit fiscal a Cataluña bastante grande: entre un 8,5% i un 5,8% del PIB catalán. Ahora bien, cabe hacerse la pregunta que casi nadie se hace: ¿es auténtico lo que nos expone ese documento? En cierta manera sí, pero no puede aceptarse de manera absoluta y, de hecho, es muy discutible que eso sea cierto. Veamos por qué.

Hay dos maneras básicas de calcular la balanza fiscal de un territorio respecto a la administración central. Una es el cálculo del flujo monetario (llamémoslo FM) y otra es el cálculo de la carga-beneficio o flujo del beneficio (llamémoslo FB). El déficit más extremo surge calculando el FM, pero es un cálculo algo absurdo. Lo que se calcula con el FM es la diferencia entre el dinero que sale de un territorio vía impuestos y el que vuelve a ese territorio vía inversiones. ¿Por qué es absurdo? Porque sólo contabiliza como inversiones del Estado en Cataluña las inversiones hechas directamente en Cataluña, al margen de que los catalanes nos beneficiemos de ellas o no. Por ejemplo, gran parte de lo que el Estado invierte en el ejército no es contabilizado, pese a que si alguna vez hay una catástrofe natural en Cataluña, será el ejército el que venga a socorrernos. O, por poner otro ejemplo, no se contabiliza apenas nada de la inversión en política exterior, pero los catalanes nos beneficiamos de todas las embajadas españolas aunque ésas no estén ubicadas en Cataluña (¿o es que un catalán no irá a una embajada española si tiene algun problema serio en cualquier país?). Un último ejemplo: el cálculo del FM sólo contabiliza como inversión del Estado en Cataluña el tramo del AVE que está construído en tierras catalanas. Pero que nosotros sepamos, todos los catalanes que subimos al AVE utilizamos todo el recorrido, puesto que vamos a Madrid.

Por ello, el método más adecuado es el de FB, ya que contabiliza lo que hemos pagado de impuestos y se le resta todas las inversiones estatales que aportan un beneficio a los catalanes. Vemos ya que el déficit se ha relajado bastante: hemos pasado del 8,5% al 5,8%. Nótese que la propaganda nacionalista sólo habla del 8,5%.
Ahora bien, tampoco debemos tomarnos ese 5,8% como una cifra indiscutible. Si nos fijamos en las tablas contabilizadoras, en todas ellas vemos un dato: estan realizadas “amb el pressupost equilibrat” [con el presupuesto equilibrado]. Esto es lo que se llama la “neutralización”. Neutralizar las balanzas fiscales significa calcularlas sin tener en cuenta los ciclos económicos. O, lo que es lo mismo para el caso: hacer como que no hay crisis. Con la crisis, el Estado se endeuda. Neutralizar el ciclo económico, en este caso, implica repartir la deuda entre comunidades y hacer como que se está pagando (pese a que esto aún no sea así). Es decir, se añade a los impuestos pagados por los catalanes una especie de “impuesto ficticio” con el argumento de que en el futuro deberá pagarse. Y sí, deberá pagarse, pero la forma, cantidad y distribución del pago de esta deuda se hará en un futuro, y no se sabe en qué condiciones ni de qué manera. Puede preverse, pero lo que no se puede hacer es decidir cómo lo pagará el Estado (y cada comunidad) y contabilizar ese supuesto como algo que los catalanes hemos pagado en 2010. Nótese algo muy sospechoso: ¡ni el método FM ni el FB aparecen sin neutralizar en el documento presentado por la Generalitat! Tampoco dieron los datos en las ruedas de prensa. ¿Por qué? ¿Acaso los ciudadanos no debemos tener toda la información y pensar por nosotros mismos para sacar nuestras propias conclusiones? Se ve que los nacionalistas creen que no. Hipócrita y bellacamente, escondieron los otros dos datos: sin neutralizar, el FM da un déficit fiscal del 3%, y el FB un ¡0,4%!

Si creen (o quieren hacernos creer) que los cálculos sin neutralizar no son válidos, que aporten los datos y defiendan su postura. Pero que no nos traten como imbéciles. Probablemente ninguna de esas balanzas fiscales tiene valor absoluto (algunos economistas creen que hacer un cálculo totalmente fiable de las balanzas fiscales interterritoriales es imposible), pero lo que no se puede tolerar es el encubrimiento de información. Porque sin información (sin TODA la información) no hay libertad de pensamiento. Sin libertad de pensamiento no hay libertad de expresión. Y sin ésta, no hay democracia.