dissabte, 15 de juny de 2013

Salvador Espriu, poeta espanyol català

Salvador Espriu, un dels millors poetes catalans del segle XX, va escriure un llibre anomenat "La pell de brau", amb el qual exposava la seva visió i els seus anhels sobre el seu país, Espanya (anomenada en el poema Sepharad, que és el nom que els jueus espanyols -els sefardíes- donaven a Espanya), dominada llavors per la dictadura de Franco. Volia, a més, segons ell mateix en el pròleg de l'edició del 1976, demostrat que el filòsof Ortega y Gasset es va equivocar a l'afirmar que només els castellans podien comprendre i dirigir Espanya. Aquesta magnífica poesia d'Espriu és, doncs, un cant d'amor a Espanya i un crit a la seva llibertat des de l'òptica catalanista.
Vegem alguns dels fragments que il·lustren aquesta tesi:


"A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat." (XLVI)

"Pensa, treballa, lluita i sofreix per Sepharad,
sota la pluja i el torb, en l'alegre mar de llamp.
Car sempre serà temps de sortir del perill
i guanyar orsejant o a la cia la tristesa del port." (XLVIII)

"Desdenyós de lloances, de premis i de guany,
treballa amb esforç perquè sigui Sepharad
per sempre altiu senyor, mai tremolós esclau." (XLIX)

"Dintre del silenci
cerclat de remor,
pell d ebrau estesa
que trepitgen tots.
Quan aquells dits joves
l'alcin de la pols,
altament tremoli
damunt el repòs
dels qui l'estimàvem
parrac sangonós,
dels qui la servíem
en dies de dol." (LII)