dijous, 27 de juny de 2013

El català sota el franquisme: documents

Sempre he detestat el que va ser el règim de Franco. La seva actitud venjativa, el seu impediment d'una autèntica revolució social, el seu manteniment de les èlits econòmiques, la seva aversió a la democràcia i el seu cinisme de voler-se disfressar de democràcia orgànica, les morts, les persecucions, l'eliminació de l'oficialitat del català a Catalunya, l'aprofundiment en la divisió de les "dues Espanyes", etc, etc etc.

Ara bé, cal ser honestos. Realment va ser prohibit el català durant el franquisme? Se'n perseguia el seu ús públic i/o privat? Deixo uns documents per a la reflexió.

Placa commemorativa a Lleida, escrita en català
Placa commemorativa a Lleida, escrita en català

Mireu l'apartat "tribunales", en el qual s'informa que un home va ser condemnat per escriure ofenses contra la llengua catalana: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1969/08/10/pagina-11/33571038/pdf.html

Anunci del premi Sant Jordi de novel·la, només admisibles les obres escrites en català: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1960/06/24/pagina-29/32730900/pdf.html?search=san%20jordi

A sota, anuncis de diversos llibres escrits en català:http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/12/21/pagina-7/32816277/pdf.html

Mercedes Salisachs , escriptora que visqué el franquisme, afirma que el català no va ser prohibit:  http://cdn7.vozbcn.com/figura/2009/12/20091221elmundo.htm.gzip

Giuseppe Grilli, italià que organitzà diversos col·loquis i convencions sobre cultura catalana i hispànica en general, distingit amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya l'any 1966, digué que «La literatura catalana vivió su mejor momento durante el franquismo, la nueva hornada debería tomar ejemplo (…) Y la eufemística llamada normalización del catalán no ha producido ninguna obra literaria notable». http://www.abc.es/hemeroteca/historico-18-12-2008/abc/Valencia/la-leyenda-negra-del-catalan_911963674079.html

Número 1 de la revista "Història i llegenda", publicada l'any 1956

Número 1 de la revista "Cavall Fort", publicada l'any 1961

La cantant Salomé guanya el Festival del Mediterráneo l'any 1963 amb una cançó en català i és retansmesa per la TV: http://www.youtube.com/watch?v=nAtSBEAXi4Y&feature=player_embedded#at=11

Disc de la cantant Salomé amb cançons en català, de l'any 1963

Campanya commemorativa del final de la guerra civil l'any 1964, en el qual es feien ús de les llengües regonals


3 comentaris:

  1. El català deuria ser perseguit, o expressamet prohibit més aviat als principis del franquisme i sempre denostat durant tot el franquisme per bé que s'alleugerís la seva prohibició oficial., tot i així, els links il.lustren que el nacionalisme català ha engrandit el mite de la persecució quasi igualant-la als gulags o als camps de cocentració, amb la finalitat d'estendre l'odi i el menyspreu envers Espanya, no pas envers Franco, aquesta confusió...en fi saludus

    ResponElimina
  2. Quiero aportar dos notas escuetas para no extenderme respecto a tu escrito (mi idea es reforzar tu argumento):
    Algunos catalibanes proclaman que durante el régimen de Franco se obligó a traducir el nombre de los pueblos.... recuerdo la existencia de SITGES (Barcelona), de Picamoixons (Lérida) y de Bot (Tarragona) entre otros muchísimos durante la época Franquista...
    Durante la época Franquista (y no era su "final" de etapa) por razones de enamoramiento juvenil me acerqué más de una vez por San Sebastián... y allí, en su casco antíguo, visitaba con frecuencia una librería abierta al público que, entre otros en español, vendía (en el escaparate estaban) libros en VASCO... aún conservo alguno de ellos: entre otros, un libro para aprender vasco... Por cierto, su nombre -el nombre de la tienda/librería- estaba exclusivamente en Vasco.... y no era multada.
    Los catalibanes se deben referir a que no recibían SUBVENCIONES... en eso, posiblemente, ¡tengan razón!.

    ResponElimina
  3. Exacto, Mora. Y también es cierto que el catalán no era oficial. Y eso no debería haber sido así. Pero, como bien dice Noctas, los nacionalistas exageran hasta la máxima potencia la malignidad de la política lingüística franquista y, lo que es peor, no la achacan al franquismo, sino a España en sí misma (como si todos los españoles hubieran sido franquistas, y como si no hubiera habido catalanes franquistas).
    En fin, la demagogia de siempre...que hay que combatir como siempre.

    ResponElimina