diumenge, 17 de febrer de 2013

Reflexions filosòfiques (amb Crist): caminant entre pecadors

"Y aconteció que, estando Jesús a la mesa en casa de él, muchos publicanos y pecadores estaban también a la mesa juntamente con Jesús y sus discípulos, porque había muchos y le habían seguido.
Y los escribas y los fariseos, viéndole comer con los pubicanos y con los pecadores, dijeron a los discípulos: ¿Qué es esto, que él come y bebe con los publicanos y con los pecadores?
Y oyéndolo Jesús, les dijo: Los sanos no tienen necesidad de médico, sino los enfermos. No he venido a llamar al arrepentimiento a los justos, sino a los pecadores." (Mc, 2: 16-18)



Sempre tendim a reunir-nos amb els que pensen com nosaltres. Tenim la inclinació a parlar i debatre amb els que sabem que ens donaran la raó, els que ens aplaudiran o, com a mínim, amb els que podrem trobar diversos punts d'acord.
Jesús ens ensenya que el correcte és tot el contrari: hem de tendir a parlar amb els que no estan d'acord amb nosaltres. Sempre i quan, evidentment, estiguem ben convençuts que estem en possessió de la Veritat. Una Veritat que no és propietat nostra, sino que es externa a l'home i que hem d'aspirar a que tothom la conegui. Òbviament, de veritats n'hi ha moltes (filosòfiques, ètiques, polítiques, literàries...), i unes són més importants que d'altres. I és en les veritats més importats que ens hem de cultivar i hem de  promoure-les.

Per això, no hem de buscar el debat en la seguretat i l'aplaudiment, sino en la dificultat i la possibilitat de rebuig. És molt habitual veure com la gent, en un tema tan important com el racisme, deixa passar comentaris racistes i xenòfobs de coneguts i familiars. De vegades cal buscar la confrontació, sempre en l'amor i la comprensió, per evitar que el mal i la mentida colonitzin la ment dels ciutadans. Si una persona ha dit mil vegades que els negres ens prenen la feina, mil vegades li hem d'explicar que això no és així, que els culpables són uns altres i que tots els éssers humans som germans. Aquesta és, sens dubte, una de les veritats més importants de totes.

Cal anar a buscar els qui sabem que estan equivocats, els qui van pel mal camí. Sempre amb la humilitat de saber que la Veritat es pot assolir, però que no és patrimoni nostre, ni tan sols mèrit nostre el fet d'haver-la assolit (ja que ens l'ha ensenyat Jesús). També cal tenir en compte que, en algunes qüestions, no hi ha veritats absolutes. Però quan es tracta de la solidaritat, la Justícia i el Bé, no hi ha relativisme que valgui.

Probablement hi haurà qui dirà que l'Evangeli no és la veritat, i que les paraules de Jesús no tenen perquè contenir la veritat absoluta. Però una reflexió en profunditat ens porta a la conclusió inevitable: els valors cristians són els autèntics valors: solidaritat, humilitat, germanor, amor, ajudar als necessitats, l'esperit per sobre de la matèria, la comunitat per sobre de l'individualisme...

Els materialistes, individualistes, racistes, insolidaris, xenòfobs i demés, estàn equivocats. Però no hem de despreciar-los. En el fons, no deixen de ser els nostres germans i, per tant, no hem de donar-lis l'esquena: hem d'ajudar-los a que vegin la llum i siguin millors persones. Igual que tots i cadascun de nosaltres ens hem d'esforçar en millorar en tot allò que poguem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada