dilluns, 5 de novembre de 2012

Els autèntics problemes actuals [Los auténticos problemas actuales]



VERSIÓN EN CASTELLANO, AL FINAL

En els últims mesos, a Catalunya s’ha generat un intensíssim debat sobre la independència. I això és bo, ja que la situació creada així ho exigeix: sense debat no pot haver-hi una solució bona per al conflicte.

Ara bé, és important que no ens oblidem de coses encara més importants. En primer lloc, la crisi i les seves terribles conseqüències. A Espanya anem camí dels 6 milions de parats. Hi ha centenars de desnonaments diaris, alguns realitzats per bancs que han rebut una considerable suma de diners públics. Per no parlar de les reformes i mesures antisocials dels successius governs (tant centrals com autonòmics) que protegeixen els rics i carreguen sobre els humils tot el pes de la crisi econòmica.

En segon lloc, la casta política, que ha segrestat la democràcia i l’ha pervertit fins a límits insospitats, convertint-la en l’envoltori perfecte per amagar les seves misèries morals: corrupció, privilegis, opacitat, enxufisme, deutes condonades pels bancs, subvencions milionàries, sous desorbitats, etc.

En tercer lloc, el consumisme compulsiu, que ha convertit l’ésser humà en un esclau de la matèria, els centres comercials en una mena de temples sagrats, als diners en l’únic déu totpoderós. El capitalisme, que necessita el consumisme per a mantenir-se viu i créixer constantment, ha transformat l’ésser humà en un ésser despersonalitzat, individualista, materialista i hedonista. Intenta extreure tot allò que l’humà té de diví per manifestar únicament allò que té de bèstia. Béstia amb raó, però bèstia al cap i a la fi, ja que només busca la satisfacció dels seus destijos a través de la matèria.

I podriem anomenar altres problemes: l’avortament, és a dir, l’impediment de viure a un ésser humà que té tot el dret de gaudir de l’existència. El racisme, és a dir, la negació de la igualtat essencial entre tots els éssers humans i la dignitat que tots tenim per igual. La prostitució i totes les formes d’objectivització i mercantilització del cos de la dona, a la qual se li dóna un recolzament oficial però que, a la pràctica, és utilitzada com a reclam sexual al carrer, a la publicitat, als actes esportius, etc, atrapant a la majoria de dones sota l’esclavitut d’uns models de bellessa preestablerts i artificials que només mesuren el cos i no l’ànima.
 
Aquests són els autèntics problemes actuals. I això, concretament a Catalunya, no es soluciona amb la independència, ja que tot això no són problemes d’Espanya generats per la forma i pràctica de l’estat espanyol. Tot això són problemes d’Occident que ha generat la postmodernitat amb tots els seus pilars fonamentals: capitalisme, consumisme, relativisme, materialisme, individualisme…

--------------------------------------------------------------------------------------------------


En los últimos meses, en Cataluña se ha generado un intensísimo debate sobre la independencia. Y esto es bueno, ya que la situación actual así lo exige: sin debate ni puede haber una solución al conflicto.

Ahora bien, es importante que no nos olvidemos de cosas aun más importantes. En primer lugar, la crisi y sus terribles consecuencias. En España vamos camino de los 6 millones de parados. Hay centenares de deshaucios diarios, algunos realizados por bancos que han recibido una considerable suma de dinero público. Para no hablar de las reformas y medidas antisociales de los sucesivos gobiernos (tanto centrales como autonómicos) que protegen a los ricos y cargan sobre los humildes todo el peso de la crisi económica.

En segundo lugar, la casta política, que ha secuestrado la democracia y la ha pervertido hasta límites insospechados, convertiéndola en el envoltorio perfecto para esconder sus miserias morales: corrupción, privilegios, opacidad, enchufismo, deudas condonadas por los bancos, subvenciones millonarias, sueldos desorbitados, etc.

En tercer lugar, el consumismo compulsivo, que ha convertido al ser humano en un esclavo de la materia, a los centros comerciales en una espécie de templos sagrados, al dinero en el único dios todopoderoso. El capitalismo, que necesita el consumismo para mantenerse vivo y crecer constantemente, ha transformado al ser humano en un ser despersonalizado, individualista, materialista y hedonista. Intenta extraer todo aquello que el hombre tiene de divino para manifestar únicamente aquello que tiene de bestia. Bestia con razón, però bestia al fin y al cabo, ya que sólo busca la satisfacción de sus deseos a través de la materia.

Y podríamos mencionar otros problemas: el aborto, es decir, el impedimiento de vivir a un ser humano que tiene todo el derecho a gozar de la existencia. El racismo, es decir, la negación de la igualdad esencial entre todos los seres humanos y la dignidad que todos tenemos por igual. La prostitución y todas las formas de objetivización y mercantilización del cuerpo de la mujer, a la que se le da un soporte oficial pero que, a la práctica, es utilizada como reclamo sexual en la calle, en la publicidad, en los actos deportivos, etc, atrapando a la mayoría de mujeres bajo la esclavitud de unos modelos de belleza presstablecidos y artificiales que solo miden el cuerpo y no el alma.

Éstos son los auténticos problemas actuales. Y esto, concretamente en Cataluña, no se soluciona con la independencia, ya que todo esto no son problemas de España generados por la forma y práctica del estado español. Todo esto son problemas de Occidente que ha generado la postmodernidad con todos sus pilares fundamentales: capitalismo, consumismo, relativismo, materialismo, individualismo…
 

18 comentaris:

  1. ¡Ahí le has dado! Por esto mismo, ponerse a debatir sobre peregrinos independentismos, apelando a la historia o rebuscando en las hemerotecas, mientras peligran los proyectos de vida de cientos de miles de ciudadanos, todo ese debate estéril resulta, más que un absurdo, un acto inmoral e irresponsable.
    Saludos.

    ResponElimina
  2. Tot i alguns matissos, puc estar prou d'acord amb molts d'aquests problemes que enumeres. Malgrat tot, una cosa no treu l'altra i aquests problemes s'hauran d'afrontar sigui amb un estat català o espanyol. Si el tenim català, encara que només sigui per proximitat, sempre serà més fàcil mirar de canviar les coses.
    I com he dit, una cosa no treu l'altra. Una cosa no fa que, almenys alguns, no oblidem que ens volem governar per nosaltres mateixos, comptant amb tots els catalans tinguin l'origen que tinguin.

    ResponElimina
  3. Amb un estat liberal burgès no ens governem a nosaltres mateixos ni de conya. D'altra banda, si ens centren en el sistema actual, si no vota tot el poble espanyol jo sento que no hem votat tots. Som molts els catalans que ens sentim tant catalans com espanyols, que el ser català és la nostra manera particular de ser espanyols.

    ResponElimina
  4. La resta de l'estat no té res a decidir sobre si ens independitzem o no, només faltaria! En qualsevol cas, el lògic fóra que trobessin bé el que decidíssim i ho acceptessin.
    No passa res perquè molts catalans se sentin catalans i espanyols. És lògic quan molts tenen els orígens familiars a terres castellanes, però això no veig que hagi de ser cap impediment per voler la independència o no. Qui es senti català i espanyol s'ho continuarà sentint igualment. No em cap al cap que perquè molts se sentin catalans i espanyols haguem de formar part de l'estat espanyol. Potser d'aquí uns anys hi haurà un nombre important de catalans que se sentiran catalans i marroquins i no per això voldran que siguem annexionats al Marroc o que per decidir alguna cosa ho hagin de votar al Marroc.

    ResponElimina
  5. Home del sac, siempre con las mismas trampas y las mismas analogías falaces consistentes en confundir la velocidad con el tocino por tal de pervertir la historia y el sentido común.
    Sí, ya puedes dar por hecho que de aquí a unas décadas (quizás antes) muchos catalanes se sentirán marroquíes, musulmanes en cualquier caso. Pero no hagas trampas, porque Marruecos, su cultura, su religión y su historia, NADA tiene que ver con la de Cataluña. Sin embargo, la historia de España, te guste aceptarlo o no, ha compartido un PROYECTO COMÚN de vida con Cataluña (antes reino de Aragón) desde tiempo de los RRCC.
    Tú problema, y el de muchos dogmáticos como tú, es el de negar la premisa mayor: sois españoles. A partir de esta torticera y falaz trampa dialéctica vuestras argumentaciones y conclusiones carecen de validez lógica y racional. ¿Qué hacéis entonces?, pues apelar a los "sentimentalismos" para seguir justificando vuestras cansinas reivindicaciones irracionales. ¡Cansinos, que sois unos cansinos!

    ResponElimina
  6. Nada que añadir a lo que has dicho, Apañó.

    El único argumento independentista que acepto (aunque no comparto) es el siguiente: "quiero la independencia porque no me siento español y paso de España". Lo demás, es decir, apelaciones a un falso expolio, a la Historia, cultura, etc, es falsear la realidad y la razón histórica.

    ResponElimina
  7. ¡Exacto, Dasein!, ya solo pueden "justificarse" en base al argumento que señalas: "quiero la independencia porque no me siento español y paso de España".
    Pero dicho argumento es, a su vez, peligroso y perverso, porque por esa misma regla de tres yo también podría decir que "como no me siento contribuyente paso de Hacienda y de pagar impuestos", y el asesino podría argumentar: "como no me siento culpable de matar paso de cumplir condena" ¿¿¿???
    ¿Absurdo y demagógico? Pues sí, como toda la retahíla sentimentaloide independentista. Todo un absurdo visceral e irracional.

    ResponElimina
  8. Puede que sea totalmente irracional, pero tiene algunas explicaciones. Lo sé porque hay gente muy cercana a mi que piensa así (y nos respetamos -y queremos- mútuamente. Por ejemplo, ¿se ha preocupado el estado de transmitir el amor a España a sus ciudadanos? España en conjunto ha hecho algo para mantener su unidad, más allá de hacer respetar las leyes?

    Si España se rompe no será culpa de Artur Mas, ni de CiU, ni de ERC ni del conjunto de independentistas. Sera culpa de España. Si los representantes de la nación no salen al paso de la mentira, la trampa y la falsificación (y no lo han hecho en treinta años por intereses partidistas)...¿cómo extrañarse de esa desvinculación que muchos catalanes sienten hacia la que es su Nación pero nadie els ha hecho sentir como tal?

    ResponElimina
  9. Aquest projecte comú d'Espanya que dieu deu ser el projecte de Castella d'apoderar-se de tot el que ha pogut i treure'n beneficis.
    Us agradi o no, és així, i ja va sent hora que decidim quina volem que sigui la nostra relació amb Castella.
    Espanya no és més que Castella i tot el que s'ha pogut annexionar.
    Vull la independència perquè no em sento espanyol, perquè sóc d'un país que té una cultura diferenciada. No som iguals que els castellans igual que no som igual que els alemanys, per molt que amb alguns tinguem més afinitats que amb els altres.
    Hem de poder decidir per fi.

    ResponElimina
  10. Si això que dius és cert, com és que molts historiadors (entre d'altres, Vicens Vives) assenyalen els grans beneficis que ha tret Catalunya amb la seva unió amb Castella des dels temps dels Reis Catòlics? Com és que tantíssims catalans (i catalanistes) s'han sentit espanyols i han lluitat per Espanya a les diverses guerres, tant colonials, com civils, com en la Guerra de la Indpedendència? Com és que els poetes i historiadors de la Renaixença tenien aquell gran amor per Espanya? Com és que molts intel·lectuals castellans han mostrat el seu apreci per les lletres i cultura catalanes?

    Potser Espanya no ha estat sempre tant anticatalana com alguns voleu fer creure.

    ResponElimina
  11. Jo estic d'acord que la independència no soluciona els problemes enumerats per Dasein. Espanya no n'és la culpable.

    Però en relació a alguns comentaris que s'hi han afegit, penso que jo parlo català i castellà, però segons com hagués anat la Història, ara parlaria català i francès, o català i italià... Em defineix el fet català. Espanya és també meva, peròtno em defineix.

    ResponElimina
  12. No em cansaré mai de dir-jo: Espanya ha definit Catalunya, i Catalunya ha definit la resta d'Espanya al llarg de la Història. L'art, la literatura i els innumerables intercanvis culturals, espirituals, lingüístics i històrics així ho testimonien.
    Una altra cosa és que alguns no us sentiu espanyols. Però els catalans, al llarg de la història, sempre se n'hi han sentit.


    Podeu canviar el futur a partir del present. Però el passat restarà immutable per sempre. I el passat català és intrínsecament espanyol.

    ResponElimina
  13. Jo no nego el passat. Però en el passat, que puc acceptar intrínsecament lligat a la resta d'Espanya, ja parlàvem català. Català des de fa 1000 anys i català i castellà des de fa 500.

    ResponElimina
  14. Això no ens fa menys espanyols que la resta d'Espanya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La majoria de la resta d'Espanya creu que sí.

      Elimina
    2. Ah si? Quines dades corroboren això que dius, més enllà del que ens vol fer creure TV3?
      Això és un dels grans tòpics que molts accepteu acríticament.

      Elimina
  15. Epppp l'home del sac no és mai cansí. Es dels pocs que sempre està disposat a debatre. La seva paciència és colossal en aquest sentit...saludus a tots., también a ti, amigo Orteguiano, aunque ahora es cuando más se debe confiar en España., cuando las cosas andan mal es cuando los españoles tienen que estar al pie del cañon-:)

    ResponElimina